Heu vist mai una taronja de l’Ebre?

En els últims deu anys el consum de vi català en el mercat interior ha guanyat onze punts de percentatge, arribant fins al 39 per cent del total. Un consum baix, encara –de fet, la suma de tots els cellers catalans equival, més o menys, al que distribueix La Rioja a Catalunya–, però que mostra una tendència positiva i sostinguda. No només això. Totes les denominacions d’origen catalanes incrementen el valor dels seus vins, cosa que indica que els consumidors d’aquest país estan disposats a comprar ampolles de més qualitat i a prioritzar-les davant d’altres opcions. Al marge d’això, els vins catalans s’exporten arreu del món amb un èxit creixent. Els pagesos encara tenen problemes amb el preu del raïm i el mercat és dur i competitiu, però l’actitud positiva dels consumidors catalans obre bones expectatives de cara al futur.

Però també hi ha l’exemple invers. A les Terres de l’Ebre es produeixen cada any unes 50.000 tones de taronges de primeríssima qualitat. El clima temperat, la bona irrigació, les varietats conreades i l’expertesa dels pagesos, fan que siguin fruites molt saboroses, dolces i sucoses. Però en general tenen la pell molt fina, una mica més fosca i amb marques del transport. Això els confereix un aspecte més irregular i no tan brillant com les taronges que venen de lluny. Els consumidors catalans no les valoren i un 95 per cent se’van directament a l’exportació. Són difícils de trobar a Barcelona, per exemple.

A Catalunya els agricultors no tenen futur sense els consumidors. Si això no canvia, més val deixar abandonats els camps, que els pagesos es busquin una feina a qualsevol ciutat i que ells també s’afegeixin als clients que, despreocupadament, compren a les grans superfícies productes barats, aparents i fora de temporada. Per evitar això s’ha d’exigir una política decidida de les institucions públiques, evidentment, però som nosaltres –tots i cada un de nosaltres– els que tenim la responsabilitat de tornar a connectar amb una terra que és la nostra.