Víctimes privilegiades

Quan la setmana passada uns 300 funcionaris van protestar a Girona per la retallada de sou que se'ls aplicarà es van poder sentir frases com: «Ens presenten com uns privilegiats però la societat ha de veure que al darrere ve la resta.» Perdonin, senyors funcionaris, però sí, són uns privilegiats. Perquè resulta que molts dels treballadors que formem part d'aquesta «resta» a la qual es referien, ja fa temps que hem patit la retallada de sou. I no solament això, sinó que a diferència de vostès els funcionaris, aquesta «resta» de treballadors no tenim la feina garantida. O sigui que al neguit de veure reduïts els nostres ingressos, s'hi afegeix el de no saber si demà o demà passat encara podrem treballar. Des que es va anunciar la tisorada he esperat amb candeletes que algun funcionari es fes la víctima, com així ha estat: que si ara hauré de reduir les despeses, que si mira quina injustícia, que si ja no podré anar de vacances, que per què no es rebaixen el sou els que manen... Però és que abans d'això, mentre els altres ens havíem ajustat tant el cinturó que ja ens feia dues voltes a la cintura, ells també deien que havien d'estalviar per la crisi, quan són els únics que podien gastar sense problemes perquè tenen els ingressos assegurats. D'acord que ara els hi retallaran, però estaria bé que s'adonessin d'una vegada del privilegi que representa tenir feina assegurada i no haver de patir. El problema dels funcionaris és que es miren massa el melic, i per això ara es pensen que són les úniques víctimes de la crisi. Doncs no, no són les úniques víctimes, però potser sí les més privilegiades. En l'únic que estic d'acord de les coses que es van dir durant la protesta de fa uns dies és que volen fer pagar la crisi als que n'hem estat víctimes. Perquè mentre sembla que el món s'acabi, els que remenen les cireres continuen fent de les seves amb total impunitat.