Viure amb l’ai al cor

Un centenar d’ocells morts van aparèixer diumenge a la tarda a l’autovia entre Tarragona i Salou, a tocar del polígon químic sud. Molt a prop d’on es troba la planta d’òxid d’etilè Iqoxe, on el 14 de gener es va produir una forta explosió en un dels reactors, que va provocar la mort de tres persones. Quan es va començar a divulgar la imatge dels estornells desplomats sobre l’asfalt es van tornar a aixecar totes les alarmes en una població que fa molts anys que conviu –ara amb una relació amable, ara amb resignació, ara amb l’ai al cor– amb la indústria química. Els Agents Rurals van anar a prendre mostres dels ocells, mentre que des del 112 informaven que, segons les persones que van alertar de la mortaldat, “no es percebia olor estranya com de producte químic o similar”. Les aus es van traslladar al Centre de Fauna de Torreferrussa per procedir a la necròpsia i esclarir els motius de la seva mort. Les primeres sospites de molts tarragonins: una fuita d’elements químics, un núvol tòxic provinent de la indústria. No, no hi havia cap base científica, encara, perquè aquesta fos vista com la hipòtesi més probable, però el darrer gran accident greu a la indústria petroquímica de la ciutat ha tornat a posar-nos en alerta màxima. Tornem a estar en la fase de l’ai al cor.

Aquest afer dels ocells morts arriba a les portes de la vaga general de 24 hores a la química que s’ha convocat per avui i que també inclourà, a la tarda, una manifestació a Tarragona per reclamar “seguretat, informació i coordinació”. Aquesta convocatòria uneix treballadors, sindicats, ciutadania i alguns ajuntaments. L’explosió a la planta Iqoxe va evidenciar força problemes, tant en la pròpia gestió de l’emergència com en els protocols d’actuació i els plans de seguretat, a més dels errors en els canals d’informació a la població. La protesta d’avui es veu com un pas fonamental “per posar fi a les pors de la població”. No es pot viure sempre amb l’ai al cor.