Racisme

Frank, personatge amoral, masclista i racista de la novel·la El carter sempre truca dos cops, de James M. Cain, diu a Cora, que està cuinant: “Per a la gent com vosaltres deu ser molt fàcil fer una bona enchilada.” Ella respon: “Et penses que soc mexicana. No ets el primer. Tinc els cabells negres i aspecte llatí, però em deia Smith abans de casar-me i soc tan blanca com tu.” Ell, intentant arreglar-ho, afegeix: “No, no ho sembles gens ni mica, de mexicana. Les mexicanes totes tenen grans malucs, cames deformades, pits gegants que els arriben fins a la barbeta, pell esgrogueïda i cabells que semblen untats amb llard.” Hollywood va fer dues pel·lícules basades en aquesta novel·la, en les quals es va ometre aquest diàleg, però van posar de protagonistes dues rosses sensacionals, per evitar equívocs. Això és una forma de racisme; com dir que Antonio Banderas és de color. També pot ser racisme, com molt bé va apuntar l’alcaldessa de Vic, parlar d’entrada en castellà a les persones que pel seu aspecte o color no ens semblen tributàries de poder entendre i parlar la llengua catalana.