Gamberros al Congrés

Si ha seguit cap debat al Congrés dels Diputats haurà vist la solemnitat i el rigor facial de tots els membres de la mesa. Sí, tothom recorda la imatge de Celia Villalobos jugant amb passió a Frozen amb la tauleta mentre Mariano Rajoy i Josep Antoni Duran i Lleida debatien al 2016 i ella era presidenta substituta de Jesús Posada. “No jugava al Candy Crush, era Frozen!”, va dir al seu dia, com qui escriu una pàgina d’or al temple on va parlar Cánovas del Castillo. Però si s’oblida Villalobos i s’observa la mesa que presideix Meritxell Batet, es veu que ella, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (vicepresident primer), Ana Pastor (vicepresidenta segona), Gloria Elizo (vicepresidenta tercera), Ignacio Gil Lázaro (vicepresident quart), Gerardo Pisarello (secretari primer), Sofia Hernanz (secretària segona), Javier Sánchez (secretari tercer) i Adolfo Suárez Illana (secretari quart) tenen mesura institucional. Qui se’ls imagina fent una innocentada a un company com si fossin universitaris gamberros que reben un novell? Doncs això és el que ha passat lluny dels focus. El que hi havia en joc era la designació del membre de la mesa del Congrés que va a la junta de personal i s’encarrega de parlar amb tots els funcionaris de la cambra, des de policies fins a uixers, i escoltar i atendre les queixes de tots. Ras i curt: un martiri que ningú vol. I què van fer els socialistes Batet, Rodríguez Gómez de Celis i Hernanz i els de Podem Elizo, Pisarello i Sánchez? Pactar un nom amb la popular Pastor? No. El que van fer els del PSOE i els de Podem és proposar Adolfo Suárez Illana (PP) i votar a favor d’ell per enviar-lo a la junta de personal com el seu home. Els funcionaris ho veien bé; el problema és que Suárez Illana no va saber que era el proposat fins que ja va ser designat. Per sort per a Suárez Illana, el Congrés no és el Vaticà i es pot renunciar en contra de la fumata blanca, així que ha deixat la plaça vacant. Quan observin el Congrés, no es deixin atrapar per la solemnitat i recordin que hi ha espai per ser un gamberro institucional.