Full de ruta
A Perpinyà, en català
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va aixecar la setmana passada una petita polseguera arran d’un seu discurs, íntegrament en francès, en l’acte de tancament de Perpinyà com a capital de la sardana. Que no fes servir el català va ser interpretat per molta gent, amb tota la raó, com una manca de respecte cap als nord-catalans, i més quan es tractava d’un acte de cultura catalana. Vilallonga es va excusar dient que no havia volgut menystenir la llengua catalana, però les seves explicacions no van convèncer molts catalans del nord que fa anys que lluiten de valent en un ambient complicat i difícil, per no dir directament hostil al català.
No és fàcil, però això no hauria de ser excusa de cap mena, per a molts catalans del sud, educats sovint en la ignorància de tot el que passa a la Catalunya del Nord, per no mantenir-se fidels a l’ús de la llengua catalana quan creuen la frontera fictícia que ens separa del tros de país que Espanya va regalar a França l’any 1659. Els francesos hi han fet, des de llavors, molta feina per imposar la seva llengua i la seva cultura i per reprimir tot el que respiri català. Això fa que, malgrat la bona feina feta els últims anys, la retolació en català sigui testimonial i que l’ús de la llengua es redueixi sovint a l’àmbit familiar, en les escoles que l’ensenyen com Arrels i La Bressola, o en associacions de caire catalanista. Un altre col·lectiu que ha conservat la llengua són els gitanos. Tot plegat ho explica molt bé el periodista Aleix Renyé al seu llibre La llesqueta del septentrió (Edicions El Jonc, 2018) . Imprescindible.
En aquest ambient, molts catalans del sud al·leguen, sovint amb menyspreu fins i tot, que a la Catalunya del Nord ningú parla català i que, per tant, ells hi fan servir el francès, encara que el parlin matusserament. Obvien, però, la forta repressió que, en pocs anys, des de la Segona Guerra Mundial, va aconseguir que tota una generació deixés de parlar català als seus fills. Sovint perquè s’havien cregut allò que els deia l’Estat francès a l’escola: que parlaven una llengua que no servia per a res. Un patois de pagès. “Soyez propres, parlez français” es pot llegir encara en alguns llocs.
Dissabte, molta gent del sud serà a Perpinyà en l’acte amb el president Puigdemont. Un bon moment per tenir en compte tot això i no deixar de banda el català en terra catalana del nord.