La foto de la taula

La foto de demà dels dos governs serà exclusiva. Mai s’ha vist. La història política de l’encaix entre Catalunya i Espanya hauria canviat d’haver-se produït a principis dels anys vuitanta una taula de diàleg presidida per Felipe González i Jordi Pujol, acompanyats, com ara, per Alfonso Guerra, Miguel Boyer, Ernest Lluch i Javier Solana i, per la part catalana, per Miquel Roca, Trias Fargas, Josep Maria Cullell i Max Canher. Un fet que mai va tenir lloc i que, ben segur, hauria estat més positiu que totes les escenes de sofà entre els presidents i els confusos consells de política fiscal i financera, en què Catalunya, des de sempre, ha estat tractada com una comunitat autònoma del cafè per a tothom. Tant de bo que per demà dimecres la Generalitat haguera configurat la taula de diàleg amb consellers del govern català. S’hauria visualitzat una fotografia dels dos governs.

En els últims quaranta anys la bilateralitat pràcticament no ha existit. Un petit gest es va veure al pacte del Majestic. Tot i que va estar ple de ratlles vermelles i de notables gesticulacions per evitar una reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que més tard Pasqual Maragall va tirar endavant farcida d’entrebancs i maldecaps.

Els temps actuals no són els mateixos, entre altres qüestions perquè l’any 1982 el PSOE tenia majoria absoluta i llavors Pujol i Aznar no eren el mateix que Sánchez i Torra. El PSOE actual governa en coalició i gràcies a suports com ara el d’ERC.

La fotografia de demà tindrà un fort simbolisme. És un avanç considerable que a Madrid es parli de relacions bilaterals i que es pugui veure una fotografia conjunta dels dos costats del conflicte, malgrat que no s’esperi res concret que vagi més enllà.