L’estupidesa sí que s’expandeix

Són casos reals. Una nena xinesa s’havia d’incorporar aquesta setmana a una escola catalana. La família de la menor ha fet una carta, que el centre ha fet arribar a les famílies, anunciant que la nena es quedarà quinze dies confinada a casa per garantir que no és portadora del coronavirus. Desconec què li han explicat a la menor, com si la discriminació que amaga un tancament (avalat pel que sembla per una àmplia majoria) no fos ja tota una atrocitat. A les farmàcies s’han esgotat les mascaretes, els gels hidroalcohòlics i, en molts casos, fins i tot els termòmetres. Una farmàcia va comptabilitzar cinquanta persones en una estona preguntant si tenien mascaretes. Hi ha qui s’interessa per aquest producte i, quan li expliquen que estan esgotades, encara respon amb un “caram, la gent, que n’és d’exagerada”. Un bar regentat per xinesos, en una gran ciutat del país, ha tancat no sense abans penjar un cartell anunciant que es tanquen voluntàriament a casa a fer la quarantena. Assumeixen, doncs, la porció de culpa que sembla que els pertoca per haver nascut a la Xina, o per tenir els ulls ametllats, o perquè viuen en un planeta on abunden els imbècils que els acusen de ser els culpables de la pandèmia. De poc serveix que els professionals del sector sanitari mirin de posar calma enmig de la histèria col·lectiva. No sabem a quin ritme s’encomana el coronavirus però difícilment serà més ràpid que la velocitat a què s’expandeix l’estupidesa.