La crisi de la Junta Electoral

La revelació del fet que un membre de la Junta Electoral Central cobrava un sou com a assessor de Ciutadans, al mateix temps que resolia sobre recursos interposats davant la JEC per aquest mateix partit i assessorats o redactats per ell mateix, és una llosa per a la credibilitat d’aquesta institució i un fet especialment greu per a la democràcia espanyola, en tant que es tracta d’un òrgan essencial en democràcia, l’autoritat central en períodes electorals, en què el rigor i la imparcialitat han de ser indiscutibles i estar totalment al marge de qualsevol biaix polític o partidista.

El crèdit de la JEC ja estava molt erosionat per la deriva de les seves decisions en relació amb el procés sobiranista a Catalunya. Cal no oblidar, per exemple, que la inhabilitació del president català, Quim Torra, actualment pendent de recurs al Suprem, i la pèrdua de la seva condició de diputat parteixen d’un recurs presentat per Cs i resolt per la JEC. També va ser aquest òrgan el que primer va declarar inelegibles Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i després es va negar a comunicar la seva elecció al Parlament Europeu, abans que la justícia europea li fes una esmena a la totalitat.

Més enllà de les accions legals que pugui iniciar el president Torra, aquesta situació posa en crisi el sistema, perquè qüestiona la imparcialitat i la pulcritud de les decisions de la JEC i perquè arrossega institucions com el TSJC o el Suprem, que han fonamentat decisions del procés contra Quim Torra justament en aquesta pulcritud ara empastifada. Investigar a fons i exigir la responsabilitat de qui hagi fet trampes és ara mateix una necessitat urgent pel bé de la mateixa administració electoral i també per la credibilitat del sistema judicial espanyol.