Escola d’imams

Imams desarrelats, poc preparats, precaris i portadors d’idees alienes a la República Francesa. Aquest clixé i la por a no saber quina formació tenen ha reobert a França la vella idea de crear una Escola Nacional d’Imams, que seria una nova estructura d’educació superior francesa en què l’Estat dispensaria formació cívica i històrica i hi hauria formació teològica oferta per instàncies representatives musulmanes. La idea de l’escola no parteix de les bases sinó que té el suport del mateix Emmanuel Macron, que aquests dies, en plena “reconquesta republicana” està establint una nova fase amb relació a l’islam a França: menys programes finançats per països tercers (al·lusió a Turquia, Algèria i el Marroc, entre d’altres) i lluita contra el separatisme islamista, sense fer mal a les comunitats musulmanes. Un delicat exercici polític i cívic que l’ha dut a posicionar-se entre la repressió i la integració. El cap d’estat ja avisa que no vol estigmatitzar l’islam sinó anunciar mesures per reduir la influència estrangera sobre la que ja és la segona religió a França en termes de població després del catolicisme i la tercera en llocs de culte (després dels protestants). La proposta d’una escola d’imams, francesa des dels seus inicis, forma part de les mesures proposades.

El president vol evitar que arribi finançament per formar professors i imams i es proposa un control més gran del finançament per a les mesquites. L’imam no és l’únic interlocutor de l’islam –hi ha directors dels centres culturals, representants d’associacions, federacions, consells…– però en ser la persona encarregada de presidir i dirigir la pregària col·lectiva sovint els fidels se li atansen per a consultes d’índole quotidiana, però també espiritual i teològica. Per tant la seva rellevància cultural i social és alta. La creació d’una escola d’imams reclama premisses. Una, que la comunitat musulmana, dividida en molts temes, es posi d’acord en aquesta decisió. Segon, el finançament. El Consell Francès del Culte Musulmà (CFCM) hauria de tenir fons per poder-la crear. Emmanuel Macron, en la seva crida contra el radicalisme, ha triat volgudament per a aquesta consigna Mulhouse, ciutat amb molta presència musulmana a la zona de l’Alt Rin. Macron, més que voler augmentar el nivell teològic dels imams té la intenció de saber què es propaga i quina consonància té amb els valors republicans d’igualtat, fraternitat i llibertat.

Francis Messner, en una entrevista amb el diari La Croix, avança que aquesta futura escola s’inspiraria en el model dels instituts catòlics. Messner, jurista i especialista en drets de les religions a Europa i director de recerca al CNRS de França, ho veu com una proposta “coratjosa i pertinent”. La idea d’una escola així s’assembla a l’Institute Catholique de Paris o a l’Institut Protestant de Theólogie, i per tant no són una novetat al país republicà. La llei de 1880 estableix que només el Ministeri d’Educació Superior pot crear diplomes nacionals. Aquests instituts i escoles vinculats a coneixements religiosos s’associen a una universitat pública. Anour Kbibech, president de la Unió de Musulmans a França, és del parer que l’Estat “no pot decidir” sobre la formació teològica dels imams. Ho veu una ingerència. En respecte de la llei de laïcitat de 1905 les associacions musulmanes comparteixen la voluntat de promoure un islam moderat, però no respectant els límits fixats per la llei. Creuen que l’Estat no pot fixar els contorns teològics de l’islam, sinó que són les associacions representatives les que han de prendre aquesta responsabilitat. Un aspecte clau en aquest debat d’una futura escola per l’imamtat és la formació cívica: cultura francesa, història del país, laïcitat, i aquest paquet de programes ja existeix des de fa dotze anys, on més de vint universitats asseguren aquest tipus de formació a través d’un diploma universitari. Aquesta tipologia d’ensenyament cívica, però, no és teològica. I aquí rau el problema que ara està sobre la taula.

Ser imam a França és ser precari. A França parlem de 1.800 imams que treballen amb un contracte d’animador cultural de la comunitat. Són voluntaris, alguns encara no tenen grans coneixements de la llengua francesa i per viure reben un petit ajut de la comunitat. No disposen tampoc de seguretat social. De 3.500 llocs de culte, 301 imams són pagats directament des de fora de França, fet que per Macron crea un “islam consular” però que per a les comunitats és l’única manera que aquesta feina sigui remunerada, ja que les mateixes mesquites i centres culturals musulmans no tenen els recursos per fer-hi front. La futura Escola Nacional d’Imams pot ser part de la solució.