Paper mullat

Que els llibres estiguin vius, és a dir, que es llegeixin, que se’n parli i tinguin una presència normalitzada durant l’any trobo que és feina de tots però principalment dels que ens dediquem a escriure o volem mirar de viure’n. I també hi han de contribuir les editorials, els mitjans i les escoles, les institucions i les famílies. Que ja ho fan. I, a part dels clubs de lectura, una de les iniciatives que està arrelant i que serveix per desestacionalitzar el llibre més enllà de dates assenyales com Són Sant Jordi i Nadal és la idea de crear viles del llibre. Com la que va néixer l’any 2008 a Bellprat. Des d’aquesta petita localitat de l’Anoia s’ha implantat la llavor del concepte book town, que s’està estenent arreu del territori. Es tracta d’omplir els carrers d’oferta cultural basada en els llibres amb activitats relacionades amb la literatura i amb presència d’autors. A més de deixar espais lliures i oberts a d’altres disciplines però sempre amb la literatura de base. Una fórmula que s’acaba de repetir a l’Escala per segon any consecutiu i amb èxit aquest cap de setmana. La vila del llibre empordanesa s’ha afegit a Cervera, Montblanc i la Pobla de Segur i espero que, com deia la cançó d’en Llach, en vagin naixent a cada instant perquè permet estar en contacte amb els lectors i amb altres escriptors i editors i fer allò que fan altres sectors: networking. Vol dir que, d’aquestes trobades en viles que acullen llibres, llibreters, editors, autors i lectors, en surten noves propostes, noves idees, noves novel·les. I només pensar que això és gràcies als llibres és engrescador. I pensar que els llibres no poden tenir sinó que tenen una presència diària a les nostres vides no és un conte de fades, és un somni fet realitat. Un somni pel qual s’ha d’anar treballant, sense perdre el nord, tocant de peus a terra i, sobretot, sent molt conscients que, si no ens el creiem tots plegats, al final sí que el llibre es convertirà en paper mullat.