Els refugiats, l’ase dels cops
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, en el seu afany per eixamplar les fronteres de Turquia a costa dels kurds i dels sirians, sembla no tenir aturador. I els principals damnificats de la seva política militarista, embrancat en una guerra a la província siriana d’Idlib al costat d’Al-Qaida i d’altres faccions gihadistes, són els refugiats. Els centenars de milers que fugen de nou dels combats al nord sirià, però també els milions que fa temps que són a Turquia esperant d’entrar a Grècia. I, naturalment, els milers que malviuen en campaments sobresaturats a les illes gregues a tocar de la costa turca. Aquesta setmana, Erdogan, colpejat amb força a Síria per l’aviació russa i l’exèrcit de l’Al-Assad, ha optat per una estratègia que ja li va donar fruits fa temps: fer xantatge a la UE. Així, el president turc no ha dubtat, contravenint els acords a què va arribar amb Europa, a canvi de milions d’euros, a obrir de nou les seves fronteres i a enviar cap a Grècia milers de refugiats ansiosos d’una millor vida lluny de la guerra i de la misèria dels seus països d’origen.
La UE un cop més, ha estat agafada a contrapeu i és tan culpable com el mateix Erdogan de la situació dels refugiats. Primer i, sobretot, per mantenir-los en condicions deplorables a Grècia i, en segon lloc, per no desplegar polítiques d’acollida amb cara i ulls, com seria desitjable en una societat avançada com l’europea. I enmig de tot plegat, la vergonya de les protestes feixistes d’aquests dies a Grècia, amb agressions intolerables als immigrants que hi arriben. Malgrat que es pugui entendre l’enuig que hi deu haver en algunes de les illes gregues amb milers de refugiats, el govern grec hauria d’actuar amb contundència contra aquest tipus de manifestacions.