El gest més bell de la història dels César

Després d’anunciar-se la concessió a Roman Polanski del César a la millor direcció per J’accuse, l’actriu Adèle Haenel va aixecar-se i va sortir de la sala Pleyel cridant “Quina vergonya!” A fora de l’edifici, diversos col·lectius s’havien concentrat per protestar contra Polanski, que no va assistir a la cerimònia declarant abans que no ho faria perquè sabia que seria increpat per les “feministes” que fa temps que el “persegueixen”. Acusat per diverses dones de violacions que hauria comès als anys setanta, a més del seu compte pendent amb la justícia dels EUA per haver abusat sexualment d’una menor, Polanski fa temps que es presenta com a víctima d’una persecució i fins i tot no ha negat un paral·lelisme entre la seva situació i la d’Alfred Dreyfuss, l’oficial que, com s’explica a la pel·lícula J’accuse, va ser condemnat l’any 1894 per una traïció que no va cometre, però de la qual va culpar-lo la mentalitat anti-semita estesa a França.

Molts donen suport a Polanski argumentant d’una banda que l’obra s’ha de separar del seu autor (o també que l’home s’ha de separar de l’artista!) i de l’altra donant per feta una persecució propiciada per dones venjatives (si no directament mentideres) i orquestrada per “feminazis”. Va ser a França que un grup de dones va signar un manifest anti-Me-Too en què afirmaven el dret a “importunar” (per part dels homes) com a part de la seducció. I és així que, tot just fa uns mesos, Adèle Haenel va convertir-se en la primera actriu francesa a atrevir-se a denunciar que un director (Chistophe Ruggia) va abusar-ne sexualment: ella tenia tretze anys i rodava el seu primer film. A l’endemà dels César, Haenel va declarar: “Diuen que defensen la llibertat d’expressió, però defensen el seu monopoli de la paraula. Premiant Polanski ens reenvien al silenci, ens diuen que callem.” L’actriu hi afegeix que, apel·lant a la llibertat sexual, s’acusa de reaccionàries i puritanes les feministes que denuncien els abusadors. Però, de quina llibertat sexual parlen? L’abús sexual és un abús, i ho és de poder. A propòsit del gest de protesta de Haenel, considerant-lo el més bell de la història dels César, l’escriptora Virginia Despentes ha publicat un article a Libération afirmant que els poderosos estimen els violadors perquè la violació no és aliena al seu control abusiu dels cossos declarats “subalterns” (explotats en el treball i el consum) exercit amb l’empar de la llei, els tribunals, la policia i els mitjans de comunicació que dominen. A vegades, però, hi ha algú que s’aixeca per no aplaudir l’espectacle de la seva humiliació.