Tornem a prendre els carrers

Aquest 8 de març, per tercer any consecutiu, el moviment feminista torna a convocar una vaga laboral, de cures i de consum. La majoria de nosaltres tenim ben gravades a la memòria les dues vagues anteriors, caracteritzades pel suport massiu de dones, lesbianes i trans i per manifestacions multitudinàries arreu del món.

Tot i això, la constatació de la persistència de desigualtats i discriminacions per raó de gènere, de les violències masclistes, de l’LGTBI-fòbia, del racisme, així com del fet singular d’una vaga laboral convocada en diumenge, podrien contribuir al desànim d’algunes, qüestionant el sentit d’una nova convocatòria.

És per això que cal recordar la potència de la vaga feminista. En primer lloc, la vaga feminista vol transcendir la concepció androcèntrica, eurocèntrica i racista de la vaga laboral clàssica, ressaltant que la participació de la vaga no ha de dependre de la vinculació formal al mercat laboral ni partir d’una noció de treball que invisibilitza moltes feines precàries i feminitzades, així com molts dels treballs vinculats al sosteniment material, afectiu, sexual i social de la vida. És per aquest motiu que el seu èxit no és computa únicament en termes mercantilistes, tot i el suport absolut a la vaga laboral de les assalariades, també de les que no descansen el diumenge.

De la mateixa manera, les dificultats per dur a terme una vaga de consum ens confronten directament amb la realitat del nostre model econòmic, depredador de la vida i del medi ambient, i amb la nostra responsabilitat individual i col·lectiva davant l’emergència climàtica i les desigualtats nord-sud. Així mateix, l’aposta per continuar situant els treballs de cures al centre del discurs de la vaga, assenyalant la interdependència humana i del conjunt del planeta, és transformadora en si mateixa.

Per aquest motiu, davant la pregunta de si té sentit tornar a fer vaga aquest 8 de març, prendre massivament els carrers altra vegada, trencar la normalitat ni que sigui un sol dia, responem que té tot el sentit i és absolutament necessari: en sortir i trobar-nos juntes, amb tota la nostra diversitat i des de les nostres diferents situacions vitals i contextuals, ens apoderem col·lectivament i individual, sentim la força multiplicadora de ser moltes, incrementem el nostre potencial organitzatiu i, sobretot, caminem plegades vers un món més just i unes vides més dignes i felices.