De reüll
Lomloe
El govern espanyol acaba d’aprovar una nova llei educativa. Es diu Lomloe i és la vuitena dels últims 40 anys. Sense entrar a valorar-ne el contingut –això ho sabran millor els experts–, no cal ser gaire perspicaç per adonar-se que alguna cosa no va bé quan una peça clau de l’engranatge social s’ha d’anar canviant cada dos per tres al dictat del govern de torn. Per què costa tant consensuar una llei moderna i eficaç que pugui subsistir el temps necessari per donar fruit? Quant durarà la nova llei Celaá? Amb l’educació, sembla que no ens n’acabem de sortir, quan les necessitats són cada vegada més apressants. Sense un bon sistema educatiu, com ens podrem adaptar a la revolució digital que implicarà transformacions radicals en les nostres vides? Com avançarem en la lluita contra el càncer i tantes altres malalties? Com investigarem noves vacunes per als virus que ja tenim i els que encara han de venir? I encara més. Sense una bona educació, com podrem viure en una societat democràtica i lliure? Com podrem cultivar l’esperit crític, controlar els poders que ens governen a la llum i a l’ombra, erradicar la violència? Com podrem dialogar, reconèixer drets, créixer empeltats d’uns valors i una consciència que no ens portin a acceptar resignadament que la gent mori rebentada per les bombes o ofegada al Mediterrani, a les portes d’una Europa poruga que es vanta de ser el bressol de l’humanisme?