El futur és femení

El descrèdit contra la tenacitat. La dona, ubicada (per alguns homes) en una grotesca inferioritat, ha hagut de batallar, i encara ho fa, amb l’estereotip retrògrad i feixista que l’ha bandejat. Les dones es dediquen a l’art perquè, com els homes, hi troben un sistema d’aprenentatge, d’autoconeixement i de salvació. Enllà de patrons encarcarats com els de la dona-mare, la dona-musa, la dona-fracàs, la dona-assassina, la dona-adúltera, la dona-puta o la dona-caixera, la fletxa del temps ens regala milers de casos de dones que s’han tacat de tinta o de pintura fins a les celles, per retrobar la identitat i gaudir de la llibertat. Al segle XXI moren més dones per la violència masclista que pel coronavirus. La dona d’avui segueix hipersexualitzada per la publicitat però si transgredeix o s’exposa és una qualsevol. Si una dona s’ha passat per la pedra més de deu paios: puta. Si el nombre se l’apunta el mascle: triomfador. Les adolescents tempten l’home que no té cap més opció que violar-la. I si pot ser en grup, millor. Si un altre pot gravar l’agressió, millor. Si es difon entre els porcs del grup com un trofeu, encara millor. Hi ha molta gent que ha entès que o ets masclista o ets feminista, sense terme mitjà. Feminisme és la idea radical que una dona és una persona. Així de senzill.