la crònica
Habitatges turístics
En aquesta crònica –per excepció– parlo d’una qüestió personal però d’interès general. Rebo un escrit de l’Ajuntament de Girona de “notificació d’ingrés directe” per import de 391,75 euros corresponent al servei de recollida i gestió de residus per un “habitatge d’ús turístic” situat –diu el paper– al carrer Ciutadans, 16. El “deute” cal ingressar-lo abans del dia 6 d’abril, o si no...! Sorprès, em trasllado al lloc, no sigui que hagi rebut una herència i no n’estigui assabentat! Lamentablement, no és així: descobreixo que es tracta de la meva plaça de pàrquing d’una superfície construïda de 34 metres, i útil de 15 metres. Seria difícil situar-hi cap habitatge turístic!
La notificació, signada pel cap del servei de gestió tributària, fa constar: “Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa...” Ja està! D’entrada hem esgotat la via administrativa, sense adonar-nos-en ni tenir cap avís! D’això se’n diu eficàcia. És clar que es pot interposar recurs de reposició previ al contenciós administratiu. Han intentat, estimats lectors, interposar un recurs contenciós administratiu, que s’ha de presentar al jutjat, amb advocat i procurador, i per 391,75 euros? Tenen idea del cost del procés?
I el previ recurs de reposició –l’ha de resoldre el mateix funcionari que ha fet el nyap i li pot passar pel cap desestimar-lo– origina una paperassa fenomenal, que només pot resoldre una oficina especialitzada: primer, l’escrit de recurs, ben documentat i presentat en forma; segon, una autorització de representació de l’interessat al presentador; tercer, una descripció cadastral gràfica, amb el número de referència cadastral; quart, una relació de parcel·les contigües... És clar que aquestes qüestions tan òbvies les podria resoldre d’ofici el mateix Ajuntament, però no volen. El cost de la gestió, les anades i vingudes –fent cua– a l’oficina municipal, la recollida de la documentació necessària, la redacció i presentació dels recursos... pot suposar un import d’honoraris del gestor no gaire diferent al de la liquidació que es pretén que s’anul·li.
Estem al corrent d’altres casos similars al present. Coneixem persones que han reclamat fins i tot la intervenció del Defensor del Ciutadà. L’Ajuntament ha decidit tirar pel tarot gros i treure profit dels pisos turístics. No s’hi ha mirat gaire: si els propietaris se n’aprofiten, l’Ajuntament també! I la taxa no deixa de ser desproporcionada, al nostre entendre.
D’un temps ençà l’aparell administratiu municipal presenta mancances. Els mecanismes d’atenció al públic, tan modernitzats i estandarditzats, allunyen el ciutadà de la casa de la vila. I l’automatització comporta aquests problemes.