Criteris per comprar l’oli de cuina

Al mercat de l’oli de cuina ja fa un temps que els preus van a la baixa. Es poden trobar olis a preu d’escàndol, en línia amb el que està passant en altres productes del camp com el raïm i la fruita dolça, per exemple. En un Mercadona prop es ven una garrafa de 5 litres d’un oli verge extra (la categoria més altra dels olis d’oliva) a 2,79 euros el litre. Aquest és un preu d’enderroc, no per al supermercat, sinó per a la pagesia que hi ha al darrere.

El preu indicat només és un reflex d’un excés d’oferta, que es transmet al català, que ve d’unes grans existències acumulades a Espanya, més l’entrada de nous competidors productors en països propers (bàsicament sud de Portugal i nord d’Àfrica) i a Andalusia amb plantacions intensives d’oliva arbequina, la dominant a Catalunya. Segons els experts, l’oli verge extra certificat amb un preu de venda al públic inferior a 5 euros el litre difícilment pot garantir uns ingressos al pagès català que li cobreixin costos. No soc ningú per demanar que es compri un oli i no pas un altre, ni que es compri a cap preu. Sí que crec que em puc permetre compartir amb el lector una miniguia personal a l’hora de comprar oli de cuina. Descansa en tres punts molt simples i fàcils d’aplicar:

1) Tenint olis d’oliva tan bons com tenim, comprar sempre la gamma “verge extra”, el de millor qualitat, a uns preus que serien l’enveja de tot el món.

2) Comprar olis de proximitat, els que provenen del nostre entorn, no només per raó de responsabilitat social, sinó també per responsabilitat paisatgística i també climàtica, per les baixes emissions de CO2 de transport pròpies del quilòmetre mínim; i això es pot practicar al supermercat o en les sortides de cap de setmana.

3) Tenir present la qualitat certificada amb denominació d’origen, garantia inequívoca de qualitat. A Catalunya hi ha aquestes: Baix Ebre-Montsià, Empordà, Les Garrigues, Siurana i Terra Alta.