L’experiment coronavirus

Venint de celebrar eleccions i més eleccions, pretendre que el ciutadà estigui preparat de cop per escoltar cada dia la veu de la ciència sembla una utopia, ja sigui la veu del doctor Joan Guix o del doctor Fernando Simón. I de ciència no en sap tothom, però l’humor i el regne de la contradicció són patrimoni de la humanitat. Qui vol escoltar la ciència podent seguir el compte de Twitter @CoronaVid19 en què el coronavirus relata en clau irònica el seu dia a dia? “Ortega-Smith està infectat, però jo no he quedat bé tampoc” o “Qui ha aconseguit que no es parli de Catalunya?” són algunes piulades recents. Qui vol escoltar la ciència quan hi ha flagrants contradiccions com ara fixar que el Barça-Nàpols de Champions es juga a porta tancada i hores després vetar els vols d’Itàlia al Prat? I si el Nàpols volava a París, i de París a Barcelona, el risc s’extingia? Què fa Madrid sent niu de contagi i exportant milers de seguidors de l’Atlético de Madrid a Liverpool? Per què dimarts al Consell de Ministres trenta periodistes podien parlar amb el ministre Salvador Illa a menys d’un metre i la via telemàtica no va entrar a La Moncloa fins ahir pel positiu d’Irene Montero? L’humor i la contradicció institucional autòctons han coincidit amb el rellançament de Cosmos, la sèrie icònica de divulgació científica ideada per l’astrònom Carl Sagan als anys vuitanta. El continuador de Sagan és l’astrofísic i divulgador Neil DeGrasse Tyson, que està de promoció de la nova temporada de Cosmos en una gira que l’ha portat al show de Stephen Colbert. “No ets doctor ni epidemiòleg, ets astrofísic, però sospito que tens opinió sobre el coronavirus”, li va dir Colbert. “Opinió no, sí un punt de vista”, va dir DeGrasse per aclarir que la ciència no és política. I va donar la seva visió: “Estem enmig d’un gran experiment al món. Potser l’experiment és: la gent escoltarà els científics? En aquest cas els sanitaris. Et rentes les mans? Fas cas al que et diuen? Som capaços de seguir les recomanacions dels científics? Estem a meitat de l’experiment.” I si fos així i ara l’experiment som tots?