Keep calm
Les mans
Aquests dies ho hem sentit dir fins a la sacietat: és important rentar-se les mans per no agafar el virus. De fet, la higiene de les mans és bàsica per no agafar infeccions. Però, com tot, ja es pot repetir mil i una vegades que sempre, sempre, hi haurà alguna persona que s’ho passarà per l’arc de triomf i que en farà cas omís. I això m’ha fet recordar que aquest gest tan quotidià, el de rentar-nos les mans, sobretot abans d’entaular-nos, és un ritual que forma part de la nostra vida des de fa molts i molts anys. I és, mai més ben dit, un ritual i d’origen jueu. En la cultura i la tradició hebrees era imprescindible, necessari i preceptiu rentar-se les mans. I ho era per dos motius. L’un per netejar-les d’impureses de l’ànima i l’esperit. I l’altre per eliminar-ne la brutícia que l’activitat que desenvolupés l’individu en qüestió hagués pogut quedar entre els dits, a les ungles, al palmell de les mans. Antigament, perquè es garantís el correcte procediment es necessitava una altra persona que amb una gerra a les mans abocava l’aigua per assegurar-se que queia de dalt a baix perquè s’emportés totes les impureses de les mans. De l’extensió d’aquest sa costum de rentar-se les mans n’hem de donar gràcies als metges jueus. Majoritàriament van ser ells els que van introduir aquest ritual entre les mesures d’higiene a les corts reials on servien. I, després, aquests monarques cristians ho van estendre arreu, com un gest quotidià que calia fer abans de cada àpat. Ponç Pilat, el prefecte romà, havia anat més enllà del concepte d’higiene i s’havia rentat les mans per evitar problemes... de consciència. N’hi ha, d’autoritats, reis inclosos, que en saben molt, de rentar-se les mans. Gestos que arriben fins a la nostra època i que no n’hi ha prou per netejar ni imatges, ni corones. Avui dia, encara que ens sembli que hem evolucionat molt i que no ens cal ningú ni que ens tiri l’aigua i, sobretot, que no és necessari que ens ho hagin de recordar, hauríem de ser-ne prou conscients i fer-ho. Només depèn de nosaltres. És un gest que tenim a les nostres mans.