Balcons de nou

Els balcons seran sempre nostres ara que els carrers estan buits per mor del confinament. Els balcons i les finestres digitals són els dos àmbits que ens queden per treure el cap i per respirar. Aplaudiments, cops de cassola i sessions de concert i ball i, en funció de la mida del balcó, fins i tot àrea de jocs infantils, pilota inclosa. I del Bella ciao dedicat al rei que no riu, al que es vol desheretar parcialment. Les banderes que fa anys que reclamen la mirada, i els llaços, també tenen en alguns casos la companyia de domassos d’intercessió celestial, com a Reus i el de la Mare de Déu de Misericòrdia, que va ser clau en la pesta que assotava la ciutat al segle XVI. Després de tants mesos i anys de debatre en el cas català qui té la sobirania, resulta que amb l’alarma del coronavirus la sobirania se l’ha quedat el govern espanyol. Aquesta serà la seva residència mentre les corbes d’anàlisi d’impacte de la pandèmia vagin escalant. Per mirar de desescalar aquest conflicte és millor que cadascú es quedi a casa seva, diuen els científics. Que més que junts, tal com pregona la propaganda estatal, d’aquest cacau en sortirem si cadascú va pel seu compte. Ja m’enteneu. Que hi hagi aquest metre i mig de distància, que anem d’un en un pel carrer, i que no ens donem les mans per molt netes que les tinguem. Fins fa dos dies, encara en fèiem broma, d’això mateix, i com qui no té por que el cremin les flames, fèiem l’encaixada malfiats com som que allò que passa als altres no et passarà a tu. Potser és que les autoritats no havien sortit al balcó a fer la proclama del mal que s’acostava. El balcó que en alguna altra època de crisi, com durant la Guerra Civil, també va servir de galliner. Ho explica Joan de Déu Domènech a La batalla de l’ou. De quan passàvem gana (1936-1939). L’any 1937, el Departament d’Agricultura de la Generalitat, d’acord amb el sindicat avícola, davant del dèficit d’aquest aliment, va posar en marxa l’Oficina de l’Ou i va promoure una campanya que subministrava pollets o gallines i incubadores per passar de 2 a 6,5 milions de gallines que generessin aliment. Una idea avançada al que ara són els horts urbans. Aquella batalla es va perdre, tot i que Catalunya va esdevenir després potència avícola, i ara l’abastiment alimentari està garantit, però no us estranyi que acabem veient també alguna gallina als balcons.