Opinió

Vuits i nous

Lectures

Com que podem situar al vuit de març l’inici de la catàstrofe que ens ha dut el confinament, molta gent amb lectures ha trobat oportú citar la nota inicial d’El quadern gris de Josep Pla: “8 de març (1918); Com que hi ha tanta grip, han tancat la universitat”. Pla aprofita les vacances forçades per iniciar el dietari que formarà part del volum primer de la seva obra completa editada per Destino i que per a molts és la seva obra mestra. Seva, i de la literatura catalana contemporània. Pla hi fa unes quantes trampes. Segons els estudiosos, la universitat no va tancar el vuit de març sinó mesos més tard. Però Pla hi havia d’introduir el seu sant i el seu aniversari, tots al març, perquè tot li lligués. No sé si el joc de casualitats haurà fet que molta gent llegeixi per primer cop El quadern gris, o reincideixi a fer-ho. Jo el tinc molt present. Ara vaig més per Notes disperses, un quadern gris sense sofisticacions ni trampes, més espontani i tal com raja. Em pregunto si, havent-hi tants escriptors i tantes editorials que els publiquen, al final de la crisi sanitària haurà sorgit un nou quadern gris. El procés no ha donat cap obra literària de valor. Només cròniques i valoracions. Segons en Joan Safont, al costat de la crisi del coronavirus el procés quedarà com una anècdota petitíssima i prescindible. Ho trobo fort. Fortíssim. Però en Safont acostuma a encertar-la. Tindrem doncs el quadern gris del coronavirus com hi va haver el de la grip? El que és segur és que en Safont, alliberat gràcies a l’epidèmia de les entrevistes que un dia per altre ha de fer a escriptors i actors interessants, poc interessants o gens interessants per al diari digital on està en nòmina, podrà acabar la tesi sobre Amadeu Hurtado que té empantanegada fa anys.

Un llibre del qual també es parla és La pesta, d’Albert Camus. El llegeix, la gent, o només ho fa veure? Un llibre sorprenent. Les víctimes de la pesta que a l’existencialista i humanista d’esquerres Camus li interessen són els ciutadans d’origen francès de la ciutat d’Orà. Dels altres, ni en parla. Amb L’estrany anava al revés...

Com que no tot són lectures, procuro veure cine per la televisió. TVE va oferir Els set samurais. Es pot anar a dormir més satisfet, després de consumir-la? Buscant, vaig trobar Esmorzar a Tiffany’s, amb la meva Audrey Hepburn. Blake Edwards no és Billy Wilder, però aquí pot passar. Un concert, unes hores a la cuina, sestejar...

Com que no tot és cine, també lectures. He entrat de nou a les Memòries de Sagarra. Les he llegit tantes vegades que hi ha episodis que em sé de memòria. A l’Ateneo de Madrid coneix tots els autors que ens van fer aprendre al batxillerat. A l’Ateneu de Barcelona, els que no ens van explicar mai. Començant per ell i acabant per Pla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia