Germà Colon, per una llengua sensual

Com que els llibres de llengua no tenen dibuixos, poca gent s’hi sent atreta, i passen coses tan anòmales com la d’aquest cap de setmana, que es mor Germà Colon, un dels filòlegs més importants del país, i la majoria no saben si han de plorar gaire. De fet, n’hi hauria prou de sentir-se tan enrabiat com Pessoa, que abans hauria tolerat que li envaïssin Portugal que no pas que li escrivissin una sola ratlla torta. A Germà Colon se li deu un dels exercicis de sensatesa més inusuals que s’han posat mai al servei de la nostra pobra, maltractada parla, La llengua catalana en els seus textos, però sobretot haver entès la lexicografia com un art sensual: auscultava les paraules, les amassava, les sospesava i les llepava per discernir-ne el sabor.