Keep calm
L’autoritat competent
Sánchez ignora el clam de Torra i li llança tota l’artilleria d’una de les campanyes de menyspreu més mesquines que es puguin imaginar
¿És possible que el govern espanyol no hagi fet cas de la petició de Quim Torra de decretar el confinament de Catalunya, o de Madrid, o el confinament total de la població, per demostrar qui és l’autoritat competent? Si més no, ho sembla. Una mica més cada dia que passa, veient com l’autoritat competent es va acostant a les mesures demanades pel president de la Generalitat ja fa dotze dies, encara que continua sense fer el pas definitiu. Després de sengles sessions d’ahir al Parlament i al Congrés, encara me’n queden menys dubtes. Cada vegada pren més força entre els científics la idea de la necessitat d’un confinament urgent, rigorós, més estricte que el decretat per l’estat d’alarma, per aturar la corba d’infeccions i afrontar la crisi social i econòmica que ja ens afecta de ple. Però l’autoritat competent continua sense ordenar el confinament total. Davant d’una crisi sense precedents com aquesta, fins i tot és comprensible que es plantegin visions diferents entre la comunitat científica; entre els Fernando Simón i els Oriol Mitjà, per entendre’ns. El que és intolerable és que ens prenguin per imbècils. Que ens vulguin fer empassar les impostades proclames patriòtiques de Pedro Sánchez a cada telediario venent la unitat, d’Espanya, naturalment, com a gran antídot per combatre el virus. I que, perquè quedi clar que és un combat, una guerra, el que s’està lliurant, col·loquin l’exèrcit al centre del gabinet de crisi i als carrers. El virus no entén de fronteres, ha dit Sánchez per ignorar el clam de Torra i llançar-li tota l’artilleria d’una de les campanyes de menyspreu més mesquines que es puguin imaginar. La feina bruta la hi han fet els secundaris, amb els ministres Margarita Robles –qui t’ha vist i qui et veu– i Fernando Grande-Marlaska al capdavant, amb el suport logístic d’Iceta i Granados, fent caricatura del personatge, deshumanitzant-lo, presentant-lo com un insolidari que s’embolica amb la bandera. I, mentrestant, l’autoritat competent continua amb les proclames sobre la unitat, d’Espanya, naturalment.
