El GEiEG ho supera tot

Als socis ens consta un número correlatiu. El meu és el 8.518. Però a les oficines del GEiEG a Palau vaig descobrir fa temps un registre a on figuren els associats per antiguitat, però –compte– donant de baixa aquells que ja no en són, sigui voluntàriament o per causa de mort. Quan es produeix una eventualitat d’aquesta mena, els números dels que encara som vius van corrent avall, de manera que qui tingui el número primer és aquell que fa més anys que és soci, i els que tenia al davant… ja no hi són! Quan vaig demanar-ho –tinc antiguitat des del setanta del segle passat– el meu número era només de dues xifres, bo i considerant que el “normal” és que sigui de quatre o cinc! D’això fa temps i no he tornat a mirar-ho: em fa pànic. Temo haver quedat entre els primers!

Aquest any el GEiEG compleix cent anys. La junta havia preparat un seguit d’actes que s’estaven celebrant per donar relleu a una fita que poques entitats assoleixen. Però, com tothom sap, les tempestes del Glòria i les crescudes del Ter per haver deixat anar riu avall el contingut dels embassaments provocaren allaus d’aigües, fang i troncs que malmenaren seriosament les instal·lacions de Sant Ponç.

La junta va demanar la col·laboració dels gironins, en una campanya mediàtica amb el concurs de persones de vàlua. Però per desgràcia, enmig d’aquest ressorgiment, el club es troba avui afectat –com tothom– pel confinament obligat pel coronavirus, que ha provocat un buit a les seves instal·lacions, competicions i activitats.

Però per difícil que sigui la situació, tan bon punt passi aquesta pandèmia, és evident que el GEiEG ressorgirà, amb més força, si cal. En la seva llarga història no tot han estat flors i violes. L’any 1933 es va celebrar l’aplec anual, aquella vegada al santuari del Far. El programa –que reproduïm– sota el perfil de la cinglera publica un vers patriòtic escrit per Narcís Masó, el creador de l’Escola Moderna a s’Agaró. Enmig de cants i rialles els grupistes pujaren al cim, esplaiant-se en una nova jornada de germanor i catalanitat.

Qui podia pensar en aquell moment que al cap de tres anys esclataria una carnisseria cruel entre germans, que ho trasbalsaria tot? Però el Grup va sorgir de nou enmig de tantes vicissituds. Es formà la “soca” composta pels més antics i actius grupistes que aixecaren l’entitat dels estralls de la guerra, de la revolució, i d’una postguerra sagnant, quan la Falange s’erigí amb el monopoli de l’esport i de l’excursionisme! Però tot va tornar a lloc. Llavors es prioritzà el contacte social, el cant, el teatre, el ball, que contribuïren al bon ambient del GEiEG de l’època. I ara, sens dubte, reviurà altra vegada. És un patrimoni comú de Girona! Som-hi tots!