Encara hi som a temps

El temps corre en contra nostre. El govern de l’Estat corre en contra nostre. Però aquest és el gran objectiu comú que tenim com a societat, tots i cadascun de nosaltres: evitar el col·lapse del sistema sanitari.

La Covid-19 ha impactat amb força a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. Estem veient cada dia les enormes diferències entre els països que han sabut preparar-se per a la pandèmia, els que han improvisat, els que han fet el que han pogut i els que ho han fet tan malament com han pogut.

La realitat és que fins avui no hi ha cap manera d’impedir que la Covid-19 arribi a tots els racons del planeta. Només podem fer una cosa, i és alentir al màxim aquesta expansió. Fer que la corba de contagi sigui el més pronunciada possible, de manera que els ingressos hospitalaris es distribueixin en el temps. No és el mateix 100 ingressos en un dia que 10 ingressos cada dia durant 10 dies.

Des de fa dies, el sistema sanitari del nostre país realitza i sosté un sobreesforç extraordinari. Sense els recursos necessaris, metges, infermers i personal auxiliar treballen contra rellotge, amb jornades interminables i extenuants. L’allau de casos creix dia rere dia, i el punt crític és molt a prop. Per això és tan important que ens quedem a casa. Per això és imprescindible que el govern espanyol accepti les exigències de Catalunya, Múrcia i Andalusia de decretar el confinament total. Per això és necessari aturar avui mateix tota l’activitat productiva no essencial. Ja sabem que per a les patronals –i per al govern de l’Estat– és més important seguir produint que no la salut dels treballadors i les seves famílies. Cada cas hospitalari que s’evita o que retarda l’ingrés és un bri d’esperança addicional per evitar el col·lapse que està a punt de produir-se. Tots ens hem de quedar a casa i sortir només si és absolutament imprescindible. Ens hi juguem molt i els ho devem als professionals de la Salut que s’estan jugant la pell per tots nosaltres.