L’APUNT
El cost emocional del no comiat
Aquests dies llegeixo a les xarxes socials molts missatges de familiars d’afectats pel coronavirus i de persones que han mort de la malaltia que expressen la seva impotència i una gran tristesa pel fet de no poder-los fer companyia a l’hospital i, sobretot, de no poder-se’n acomiadar. Totes les mesures que s’han pres tenen com a objectiu aïllar malalts i finats, i trencar la cadena de contagis. Té tot el sentit del món i sé de la saturació del sistema. Però em pregunto: on queda la humanitat de què ens omplim la boca quan parlem d’hospitals accessibles i de mort digna? On queda la llibertat del familiar d’escollir estar al costat del malalt tot i assumint riscos? La factura del coronavirus no serà només econòmica, tindrà un cost emocional.