Prejudicis que no toquen

El govern de Pedro Sánchez finalment s’ha rendit a l’evidència: cal un confinament total de la població exceptuant els serveis bàsics. Com acostuma a passar amb la gran majoria de governs de Madrid, les decisions arriben tard. Sobretot perquè fa una colla de dies que els experts recomanaven justament això. Pedro Sánchez es vanagloriava que el seu executiu havia decretat les mesures més restrictives dels països propers. Potser sí. Però eren insuficients, tal com s’avisava des del govern català. Just aquest va ser el problema. Que fos Quim Torra qui ho fes. No pas per caprici sinó perquè eren els experts qui ho recomanaven. El president català es va negar a signar el manifest conjunt dels governs autonòmics i li van dir de tot. La ministra de Defensa, Margarita Robles, el va titllar directament de mentider i el va acusar de deslleial amb la ciutadania. Li va retreure partidisme en una situació d’alerta sanitària i el va posar a parir amb totes les lletres. Pocs dies després eren Andalusia i la Comunitat de Madrid les que reclamaven el confinament. Algú va sentir Robles dir de tot a Juanma Moreno o a Isabel Díaz Ayuso? Va sortir el govern espanyol a carregar contra la presidència murciana quan aquesta va decidir tirar pel dret sense cap seguretat jurídica darrere? S’imaginen què li haurien dit, a Torra, si això ho hagués fet ell? La ministra Robles té previst disculpar-se amb Torra després que tingués raó?

El problema, amb crisi sanitària o sense, com sempre, és Catalunya. El que ve d’aquí es descarta directament i es veu com una amenaça. La corba de morts no té aturador, almenys de moment, i segur que a Catalunya es podrien fer molt millor les coses. Sempre hi ha marge de millora. Però, vista la gestió que està fent el govern espanyol, amb una recentralització encoberta i una compra de material que fa enrogir, sembla –almenys ho sembla– que aquí es té un millor criteri i se sap què es fa.

Arreu es patiran unes conseqüències personals i econòmiques sense precedents. I el seny s’ha d’imposar, independentment d’on vingui.