Abaixeu la persiana

Un dels col·lectius més menyspreables que han germinat aquests dies són els autoproclamats policies del confinament, garants del reial decret, que escridassen des de les finestres els presumptes desacatadors de la quarantena. En català es deu dir Gestapeta, la Gestapeta de balcó, la neoinquisició que des de la seva talaia imposada va cercant insubordinats que passegin el gos cinc minuts més del compte i que acaben esbroncant pares que acompanyen els seus fills amb autisme a fer un tomb o professionals de la salut que tornen de treballar llargues hores sense parar. És possible escridassar i aplaudir el personal sanitari alhora, ells ho fan. El balcó, arma d’increpació massiva. Corre per les xarxes un cartell d’un d’aquests mestretites: “La veïna del 2n B i els del 4t C mai no surten al balcó per aplaudir els metges a les vuit malgrat estar sempre malalts fent ús de la sanitat. Tot i això, cada dia surten amb el gos fins a quatre o cinc vegades i alguns cops triguen més de vint minuts per tornar, recorrent tot Oviedo.” Com ho sap, aquest veí, que recorren tot Oviedo, és una incògnita.

L’altre dia al supermercat una dona en renyava una altra que pesava tomàquets perquè li va semblar que no portava bosses de plàstic enguantant les mans permanentment. Es va estar una bona estona remugant sola. Encara no he vist que es pegui ningú, però acabarà passant, i ningú no els anirà a separar, per mantenir el metre i mig de distància, no fos cas que algun membre del sometent Covid-19 el reprengués. Hi deu haver gent que controla el que portes al carro per determinar si els productes que compres són imprescindibles per a la supervivència o són superflus. Confesso que vaig comprar un pot de llet condensada. La gent vehicula la seva amargor contra qui sigui; ja passava abans, però la pandèmia ho ha exacerbat, es pensen que tenen carta blanca. Quedeu-vos a casa, sobretot vosaltres, els del detector d’indisciplina, i abaixeu la persiana.