Infodèmia

Cada dia que passa no deixa de sorprendre’ns com les autoritats espanyoles gestionen (!) la crisi del coronavirus. Es pot dir amb la llengua que es vulgui: som davant un gran problema de salut que s’emporta milers de vides, que posa a prova la sanitat pública sotmesa des de fa anys a retallades i que dona pas a una crisi econòmica sense precedents. Llavors, per què tantes negligències en la gestió de la pandèmia? I per què aquesta constant presència policial i militar? Sí, els ciutadans som tossuts i no ens agrada obeir, però suportem el confinament i el 99% el complim amb una docilitat exemplar. Malgrat que aquest enclaustrament seria molt més ben tolerat si poguéssim passejar o córrer encara que fos en uns circuits individuals o en hores pactades. En canvi, la policia fa aturar una parella dins el cotxe i els ordena que l’un vagi al davant i l’altre al darrere amb la mascareta, quan són persones que conviuen les 24 hores! I tot i que s’ha posat més ordre al desori dels primers dies, no hi ha més perill al transport públic que anar a passejar en solitari? Diuen que un dels grans factors de risc és comprar al súper. Ahir hi vaig anar amb guants i màscara, però hi ha gent que no porta ni una cosa ni l’altra! Un altre cas són les estadístiques. Com ens en podem refiar si sabem que a molts malalts que presenten els símptomes no els poden fer les proves? De quines dades estem parlant? Ahir circulaven notícies sobre la Xina, en el sentit que els morts de Wuhan podrien ésser més 40.000 i no els 3.300 que diuen les autoritats xineses, que no han fet mai de la transparència virtut. D’aquest excés de desinformació, de notícies falses o d’informació contaminada se’n diu infodèmia, expressió que, segons el Termcat, és “la difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública paral·lelament a la seva propagació o evolució”. Aquesta allau d’informació no contrastada que ens té a tots atabalats contribueix a fer créixer un virus preocupant: el de la por, just a l’avantguarda d’un de més perillós, que és el del pànic. En moments de crisi i d’alarma social, cal més que mai donar suport a mitjans de comunicació com aquest, per poder continuar fent informació, defensant avui i sempre el rigor, la proximitat i la funció social del periodisme.