Letal

Els experts comencen a advertir dels paràmetres en els quals haurem de viure després d’aquest crisi monumental. Si més no durant un temps. Els experts sanitaris, perquè els altres encara no s’atreveixen a predir com serà el món que ens espera: l’única cosa certa és que serà radicalment diferent, més solidari, potser, però potser també més injust i més hostil. Algunes informacions parlen de la necessitat de tenir un cert control de la població fins que no arribi una solució definitiva en forma de vacuna. Això vol dir, per exemple, que podrem sortir al carrer i fer una vida relativament normal, però amb una sèrie de restriccions que seran vigents mentre hi hagi la possibilitat d’un rebrot de l’epidèmia. En aquesta situació, serà bo de saber, diuen, qui té la possibilitat d’encomanar el virus i qui no. Potser hi haurà detectors per a tota la població, anàlisis ràpides el resultat dels quals es concretarà en un cert tipus de document, com una mena de salconduit que et permetrà fer unes coses i no unes altres. El pas següent és una aplicació al mòbil que podrà detectar si has estat en contacte amb una persona que, hipotèticament, és transmissora, potser sense que ella ho sàpiga. S’encendrà –al final del dia o en el decurs de la jornada, mentre ets a la botiga o en un cafè– un llum vermell que t’informarà de la situació. Potser hauràs de confinar-te, ja que, hipotèticament, el virus es podria desenvolupar en el teu organisme. La idea científica, lloable, és justament tenir a mà uns dispositius que evitin ràpides propagacions com la que ara patim, prevenir un nou col·lapse. Si els focus d’irradiació es concreten es podrà preveure amb més racionalitat.

Quan surts al carrer, a vegades perceps solidaritat i a vegades hostilitat. Hi és. La distància imposa aquesta mena de rebuig, potser subtil, potser frontal, depèn de les persones. No vull ni pensar en un mòbil que ens avisi de la proximitat del perill. Si tècnicament és possible, s’acabarà implantant. En mans de segons qui, serà letal.