Era inevitable?

Hi ha una pregunta (de fet, ja veuran que són dues) que jo –i suposo que tots vostès– em faig sovint aquests dies. Era inevitable, tot el que està passant? No hi podíem haver fet res? Hi ha molts experts que consideren que sí, que hi ha hagut una falta d’anticipació molt gran i que totes les previsions inicials de com s’expandiria aquest coi de virus van fallar per tots costats. Que hi va haver una molt mala comunicació entre els estats, que no es va preveure la magnitud de la tragèdia i que, a més a més, es va reaccionar tard. I en el cas espanyol, que és el que ens afecta (els recordo que les decisions estan centralitzades perquè Este virus lo venceremos unidos), no només es va reaccionar tard sinó també malament. Però jo no els parlava d’això. Quan em preguntava si era inevitable, tot plegat, no em referia a la Covid-19. Em referia a si era previsible, que un dia o altre patíssim una pandèmia. Era previsible o era una calamitat inevitable, d’aquelles que cauen del cel i no hi pots fer res? Diuen que l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS, ja advertia, en un informe fet públic fa pocs mesos (és del setembre del 2019 –abans de la Covid-19–, es titula Un món en risc i es pot trobar a la xarxa) d’aquest perill. “Un nou virus podria desestabilitzar la seguretat nacional i tallar en sec el creixement econòmic mundial”, advertia, i parlava de la necessitat de preparar-se (no compto que es pensessin que era tan a la cantonada), d’invertir en salut i, sobretot, en recerca. Ara sento alguns científics referint-s’hi, a la necessitat d’invertir en recerca. Per aquest virus i, es veu, pel que diuen que vindrà i que pot ser pitjor. Ho farem? No ho sé. Per això els deia que em feia una segona pregunta, i és: què n’aprendrem, d’aquesta situació? Hi ha qui diu que ara ens hem adonat del mal de la globalització –de com el que passa a un costat del món ens afecta al cap de res a tots–, i que quan això acabi apostarem per la investigació i la salut, que no volarem tant, que anirem menys en cotxe perquè hem vist com baixaven els nivells de contaminació, i que valorarem més la família i no sé quantes coses més. No ho sé. Ho creuen? Segur? A mi em fa l’efecte que quan recuperem la normalitat –i ens desfem de la Covid i de la crisi econòmica–, el proper virus que ens afectarà molt ràpidament serà el de l’oblit.