Estat d’alarma social

Benvolguts lectors: en el moment d’escriure aquest article la situació de la pandèmia del coronavirus (Covid-19) era força preocupant i confusa, i les seves derivades socials, econòmiques, polítiques i diplomàtiques encara ho eren més. En qualsevol cas considero que calia arriscar-se a escriure, per solidaritat, des del confinament de casa meva. Fet aquest incís previ penso que l’estat d’alarma hauria d’haver posat molt més l’accent en el terme social, en comptes de pivotar en alguns rebrots de neocentralisme arcaic i buit de contingut.

Ara i aquí som plenament en un estat d’alarma sanitari, social, polític i econòmic. I, per damunt de tot –especialment a la Unió Europea–, vivim una magna crisi de civilització que cap responsable polític, de l’Atlàntic als Urals, no ha esmentat ni de bon tros. Som a l’ull de l’huracà d’una crisi sanitària sense precedents, amb uns professionals excel·lents que treballen catorze hores cada dia, però que, a voltes, resten impotents davant d’una allau de malalts que col·lapsa els hospitals. Mai podrem agrair als nostres metges, infermeres i d’altre personal sanitari l’esforç sobrenatural que estan fent. Però, malauradament, des de l’Estat espanyol la gestió política econòmica i social és deficient. La confusió amb les mesures excepcionals preses és total. En aquests moments, la gent del carrer, els treballadors, els autònoms, els petits empresaris, a més d’espantats per la situació estan esmaperduts. Malgrat els discursos no es garanteix socialment, amb una autèntica cobertura jurídica, que s’ajudarà de debò qui pugui perdre “el pa nostre de cada dia”.

Per altra banda, també hauríem d’estar molt amoïnats amb la reacció tèbia de la Unió Europea. Ara seria l’hora que la Comissió Europea i el Banc Central Europeu haguessin agafat el rave per les fulles. Sembla que els monumentals dèficits públics i privats d’Itàlia, l’Estat espanyol i l’Estat francès fan molta por al món germànic i escandinau. De tota manera aquesta gran patata calenta només es podrà resoldre amb molta més Europa (social i federal dels pobles) i menys xovinisme nacionalista d’estat.