Keep calm
Abril incert
I com serà l’abril? L’autor de la magna Incerta glòria, Joan Sales, explica que el millor resum de la seva novel·la en una sola ratlla són les paraules de Shakespeare “The uncertain glory of an April day”. Per Joan Sales tots som pecadors amb una gran set de glòria, i la glòria és el nostre fi. Això ho escrivia el desembre del 1956 amb el bagatge i experiència de la guerra i l’exili. A l’abril del 2020, en plena pandèmia del coronavirus, qui busca la glòria? N’hi ha que la tenen encara que no la busquin. I els aplaudiments de les vuit del vespre als balcons d’arreu volen reconèixer aquest esforç de lluita diària contra el virus de metges, infermeres, sanitaris en primera línia. Contagiats també, mal equipats, i deixant-hi la vida, la seva incerta glòria és clara, el fons apassionat de creure en la seva feina i dedicació als altres els l’atorga. Glòria per a qui trobi el fre total al virus, fàrmac, vacuna; glòria a la recerca que ens faci sortir d’aquesta espiral de mort contagiada.
Però després hi ha molta altra glòria repartida entre tots aquells que han seguit treballant perquè durant el confinament generalitzat tinguem queviures i medicaments. Des de pagesos fins a transportistes, i botiguers. Glòria per als artistes que actuen a les xarxes i ens tenen captivats. Per als editors i llibreters que mentre esperen el Sant Jordi ajornat van oferint tastos a la xarxa. I per als periodistes que ens informen de tot plegat. I glòria a la tecnologia que ens fa viure el confinament d’una manera més suportable, i que ens ha d’ajudar a encerclar la pandèmia. I encara hi ha glòria que anirà repartida a cops de gorra entre els gestors polítics d’aquesta situació global. Tots els esglaons de l’administració, des de l’europea fins a la local, cadascú amb el seu marge. Ves a saber quin efecte acabarà tenint l’evolució d’aquesta crisi. Les oposicions als diferents governs ja no aguanten el confinament, i volen saltar al coll dels gestors que improvisen mesures en funció del panorama diari. El vell regust de la incertesa i la improvisació. Ja veurem quins comptes es demanaran quan els carrers tornin a ser de tothom.