Paràlisi del consum privat

La greu crisi planetària està arrossegant també a casa nostra unes conseqüències desconegudes. Entre aquestes hi figuren les econòmiques, i entre les econòmiques n’hi ha una d’específica que podem observar fàcilment, que és el consum familiar. No sortim més que a comprar als supermercats, botigues d’alimentació i farmàcies, que cobreixen les necessitats bàsiques de menjar, d’higiene i de salut. La resta d’establiments a peu de carrer, tancats, de manera que la compra presencial de béns com el vestit, calçat, articles de la llar, cotxes, etc. és pràcticament igual a zero; la de serveis tipus perruqueries, gimnàs, vacances o restauració, també. La compra per internet compensa una miqueta la caiguda dels béns, no pas la dels serveis. Un indicador indirecte il·lustratiu de la caiguda del consum és el tràfic de vianants al voltant d’establiments comercials. Segons Retail.geolink, en la setmana del 16 al 22 de març va caure a l’Estat ni més ni menys que un 85% respecte a la setmana d’abans de la Covid-19. En la mateixa línia, CaixaBank informa que la despesa amb targetes en la tercera setmana de març va caure un 55%. Les dades seran pitjors amb el confinament total.

A partir de l’enquesta de pressupostos familiars es pot fer una estimació de la caiguda de la despesa privada (la que es pot fer amb la renda familiar disponible, un cop pagats els impostos i cotitzacions). Mirant partida per partida, i fent alguns supòsits quant als lloguers d’habitatge, el resultat no enganya: la reducció del consum privat en aquest mes de confinament es trobarà en una forquilla del 57- 65%. Tenint present que el consum privat representa un 61% del nostre PIB, la reducció equival a un 32% del PIB mensual, equivalent al seu torn a un 2,5% del PIB anual català. Això, en un mes. Jo no ho havia vist mai.