Estressats dins de casa

Vam començar el confinament massa fort: aplaudiments a les vuit del vespre al peu del balcó, skypes amb els companys de feina, videoxats recuperant cafès perduts amb les amigues i tutorials diversos, des de com fer magdalenes fins als més típics per fer activitat física a casa, passant per ioga relaxant. A mesura que han passat els dies, els que tenim canalla a casa també hem evolucionat, i de dirigir-los activitats més encaminades a trencar el suposat avorriment dels fills hem passat a indexar-los les tasques per ordre d’importància, segons venien de l’escola o de les acadèmies d’activitats extraescolars. Ara, a les portes de la Setmana Santa, ja hem rebut propostes de totes bandes, fins i tot dels centres que romanien en silenci, i acumulem programes de reforçament de l’anglès, revistes en PDF, jocs d’escapada i passejades virtuals per museus, vídeos de l’acadèmia d’arts marcials, tornejos en línia d’escacs i connexions en directe del club de futbol. I ja us anticipo el final: no en podrem acabar cap. Perquè si a tota aquesta macedònia per fer coses a casa afegim que els pares i les mares hem de fer teletreball –i que amb el confinament i la feinada hi estem més hores del que ens tocaria–, riu-te’n tu, de l’estrès que acumulem. Això si tenim la gran sort de no patir per la salut de ningú. Més valdria –sempre, però més ara– que ens prenguéssim les coses amb calma, no fos cas que sortíssim més tocats del que ja estàvem.