El repte de la fi de curs a la UdG

És possible que qui llegeixi aquest titular a primera vista tingui la impressió que qui l’escriu encara no sap què dir. Avui ens movem més que mai en la incertesa i no seria estrany atribuir a l’excepcionalitat del moment tota la responsabilitat del desconcert. Res més fora de lloc.

Aquests dies, certament complicats, plouen articles i intervencions als mitjans que, des de diferents òptiques, amb més o menys convenciment, ens plantegen els reptes que tenim com a societat en els pròxims anys. Tots coincideixen en el fet que d’aquesta crisi en sortirem de forma molt diferent a com hi vam entrar i que els núvols negres que van prenent força sobre l’horitzó, el nou ordre mundial, l’economia i els models de producció, la societat del coneixement, etc., poden ser vistos no només com una amenaça sinó com una oportunitat real per repensar-nos.

Des del divendres 13 de març, quan es van haver de tancar els edificis, la Universitat de Girona es va preocupar que, passat el cap de setmana, els serveis i la docència quedessin garantits. Això no hauria estat possible si la universitat no hagués reaccionat com una autèntica comunitat. El personal d’administració i de servei fent teletreball des de casa, el professorat organitzant les feines previstes de forma no presencial i l’estudiantat, comprenent l’excepcionalitat del moment, encara que preocupat, fent esforços per continuar els seus estudis.

Som un ecosistema molt més eficient i cohesionat del que ens pensem. Mentre el rectorat començava a traçar els diferents escenaris possibles i les mesures que s’haurien de prendre en relació amb la docència, la recerca, la governança, l’organització del servei i l’assegurament dels canals de comunicació, el centres docents, tots sense excepció, feien el mateix i es preparaven per donar les primeres instruccions al seu professorat, personal d’administració i estudiantat. Aquesta reacció a l’uníson va permetre que l’esperit del missatge que es va donar des d’un bon inici i que es manté fins ara transmetés tranquil·litat, autenticitat, transparència i seguretat. I un contingut clar, el convenciment que aquest curs no es perdria.

Estem preparats i ens sentim a punt per iniciar el darrer tram d’aquest curs tan complicat. Vam tenir un inici impactat per les conseqüències de la sentencia del Tribunal Suprem, vam saber reaccionar als efectes del Glòria i ho estem fent també ara davant aquesta pandèmia. Això sí, no ho podrem fer com ens agrada, sentint-nos, veient-nos, reunint-nos presencialment o abraçant-nos. El retorn a les classes no serà immediat i sembla clar que s’allargarà més del que voldríem. Fins a dia d’avui hem estat capaços de mantenir el pols de la nostra universitat amb mesures d’emergència i disposem de la tecnologia educativa i l’expertesa per poder afrontar la docència i l’avaluació de forma no presencial. Deia el rector en la darrera carta adreçada a la comunitat que fer funcionar la universitat és la nostra manera d’ajudar, la nostra manera de reivindicar-nos com a servei públic. Ho farem. Els pròxims dies reorganitzarem les activitats formatives previstes i prepararem l’avaluació d’aquestes en previsió que no tornarem a les aules abans que acabi el curs, convindrem amb el conjunt de la comunitat universitària els procediments que garantiran el funcionament dels òrgans de govern de la universitat i ajudarem el nostre professorat perquè pugui continuar la seva recerca. No som i crec que tampoc ho serem quan sortim d’aquesta crisi una universitat a distància. Ans al contrari, som i serem una universitat presencial perquè així ho diuen els estatuts, però també perquè la nostra fortalesa neix de la vocació de servei al territori i de la proximitat en el tracte amb els i les nostres estudiants. I haurem aprés de forma accelerada a emprar instruments que ens faran millors i que ens acompanyaran sempre més en la nostra tasca. Convertir les amenaces en oportunitats no és cosa fàcil ni és a l’abast de tothom. La Universitat de Girona és en aquest moment en una gran cruïlla. Hem estat a l’altura, d’ara endavant, però, ens demanaran més, el conjunt de la societat exigirà respostes als nous escenaris que s’obriran passada aquesta tempesta devastadora. Haurem de fer un pas endavant, la UdG hi té molt a dir.