Si el 15-M aixequés el cap

El primer que va fer el govern espanyol de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias va ser adjudicar-se de forma unilateral el comandament únic de l’estratègia contra la crisi, comprar les portades de diumenge dels principals diaris espanyols i enviar un donatiu de 15 milions d’euros a les televisions privades, i en tercer lloc donar protagonisme a l’exèrcit, la policia i la Guàrdia Civil: és la resposta d’un règim autoritari que en lloc de cooperar vol manar, que vol assegurar-se l’absència de crítiques a les seves decisions en els mitjans de més audiència, i que vol convertir una crisi sanitària en un camp de proves militar i policial d’estratègies de control de la població. I, tot això, amb uns dubtes i unes vacil·lacions enormes sobre les principals decisions a prendre, les sanitàries: el tancament o no d’activitats econòmiques no essencials, el confinament o no dels focus territorials principals, les compres o no de material mèdic que podria col·lapsar en el moment de màxima afluència hospitalària. Dubtar és humà, encara que això faci perdre a tothom uns dies clau. Prendre alguna decisió equivocada, també. Però quan un fa com el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias i decideix col·locar-se davant dels altres en la crisi, deixant explícitament al seu darrere els altres agents i altres administracions, és de suposar que agafa la totalitat del timó per marcar algun rumb determinat, i no només per la simple inèrcia de reivindicar-se capità o, pitjor encara, per la por que altres oficials potser més decidits i competents puguin deixar-lo en evidència, com va passar l’estiu del 2017 amb la crisi provocada per l’atemptat gihadista a la Rambla. Un govern es pot equivocar en el seus càlculs, o li pot costar de prendre decisions, i tot això, malgrat que tingui conseqüències negatives, entra en el que es pot esperar d’un govern democràtic. Però el que resulta imperdonable és voler aprofitar la crisi per assajar gestos i decisions autoritaris, comprar la submissió dels mitjans que apuntalen el règim i convertir els carrers en camp de prova de desplegaments militars i policials. Si el 15-M aixequés el cap...