Reinventar

Les dades sobre morts i infectats pel coronavirus no perdonen i han obligat el govern francès a allargar el confinament fins al pròxim 11 de maig. Ho anunciava dilluns passat el president Macron amb un to més humil i menys militarista que el que va emprar fa un mes, quan va repetir fins a mitja dotzena de vegades allò de l’“estem en guerra!”. Confrontat a la dura realitat dels fets, el president de la República va reconèixer mancances i errors en la gestió sanitària i va parlar també de l’“endemà”, l’escenari que s’obrirà quan l’epidèmia s’hagi controlat i toqui reconstruir el país. Macron va admetre que caldrà “reinventar-se”, “construir” un nou futur.

No sé exactament quin demà somia el president centrista, però sembla evident que aquesta sotragada global ens hauria de fer repensar el model de creixement que tenim, tan poc sostenible. Si no reaccionem ara –no serà per falta d’avisos...–, no sé quan ho farem. És clar que a França, com a tot arreu, només es recorden de santa Bàrbara quan trona. També un altre president de la República, Nicolas Sarkozy, advocava per “refundar” el capitalisme després del crac financer del 2008. Se suposa que la crisi havia posat al descobert els límits del sistema i que, com ara, també havíem d’aprendre lliçons de tot aquell desgavell. Què n’ha quedat, d’aquella presa de consciència? Què se n’han fet, de tots els propòsits d’esmena? Rien de rien.