Política virtual

La tecnologia ens dona la possibilitat de mantenir-nos units en aquests llargs dies de pandèmia. Res seria igual sense l’avorrida vida virtual. Hi ha el perill que ens acostumem a prioritzar la pantalla de l’ordinador. En el cas de la política, per exemple, no és el mateix un ple del Parlament real que un ple telemàtic. No tenen res a veure. No és millor ni pitjor, però sí diferent. Com moltes qüestions, encara no s’han inventat les cròniques parlamentàries telemàtiques per poder explicar l’ambient de tot allò que passa fora de l’hemicicle i entre vestidors. La via telemàtica queda al marge dels passadissos, dels cafès al bar, dels off de record i de la gesticulació política que, sovint, serveix per explicar per on van els trets. En els últims plens del Congres dels Diputats no han permès la presència física de periodistes. Unes sessions presencials retransmeses virtualment amb una trentena de diputats. No hi ha hagut ni llum ni taquígrafs, ni actes, ni lletrats, ni premsa in situ. La democràcia convertida en cibercràcia.

Està previst que divendres, 24 d’abril, s’aprovi el pressupost de la Generalitat per a aquest any. Llum verd per a uns estimats comptes catalans que han costat suor i llàgrimes i que ara la situació farà que s’hagin de canviar de dalt a baix, malgrat que ben segur hi havia prèviament molts compromisos adquirits. És obvi que la situació no és la mateixa ara que el mes de gener, quan es van destinar les partides pressupostàries.

Més difícil serà poder tirar endavant de manera immediata les eleccions ajornades del País Basc i de Galícia, i la segona volta de les municipals a França. Serien pràcticament impossible unes eleccions telemàtiques. Caldria veure qui voldria votar i sobretot quins serien els candidats que, en un format d’aquestes característiques, estarien al capdavant d’uns comicis sense haver trepitjat el carrer. En les últimes municipals, a l’Ajuntament de Barcelona hi va haver un grup que ho va intentar, però a l’hora de la veritat va passar sense pena ni glòria.

Amb tot el respecte que tinc per la tecnologia, les eines de futur, el teletreball i no moure’s de casa per guanyar-se la vida, salut tinguem per poder trepitjar el carrer, abraçar-nos i, si cal, insultar-nos. El WhatsApp mai serà cap substitut per al cara a cara prenent cafè.