Societat per damunt de la política

Des del confinament s’entreveu que la societat va canviant més ràpidament que no pas la classe política. Telemàticament i en dificultats, la societat es va organitzant per als nous temps. S’ha començat a treballar en la base que després d’aquests mesos res serà igual i que potser caldrà canviar el mètode social i laboral. En canvi, majoritàriament la classe política segueix en el mateix registre. No és tolerable com ara que s’hagin de malbaratar tres hores de comissions parlamentàries interminables, telemàtiques i avorrides per dir que hi haurà una llei òmnibus per a tramitacions urbanístiques o tres hores més per dir que la pagesia és essencial. Obvietats en què, amb els seus matisos parlamentaris, tothom està d’acord. Llargues rodes de premsa dels dos governs amb poques concrecions i amb malentesos que no acaben d’ésser mai aclarits, sobretot quan parlen de com acabar de manera civilitzada el confinament. Missatges diferenciats i confusos d’una banda i d’una altra en què la ciutadania pot acabar fent un capmàs de les directrius i calendaris que donaran la Generalitat i el govern espanyol. Continuen fins i tot amplificats, més fins i tot que abans de la pandèmia, els recels en els respectius governs. A Espanya el PSOE i Podem es comporten com gat i gos. A Catalunya JxCat i ERC segueixen fent campanya per separat. Esdevenen contínuament adversaris. Continua la mala sintonia entre els dos governs. Al govern català li fan més por que goig uns pactes que sonen a mando único. El govern espanyol es malfia i veu permanentment reivindicacions independentistes.

Als dos governs els falla la comunicació, i no per al recompte, que dissortadament es un problema a tots els països. Falla que no canviïn el registre i no creguin que el problema va més enllà de fer política per guanyar eleccions.