Llençar diners des de l’helicòpter

La crisi ha estat d’una intensitat i velocitat inusitades. El confinament ha provocat una caiguda del consum considerable i ha posat sobre la taula les possibilitats de política econòmica per arrancar l’economia. Les finances públiques no estan en el seu millor moment. Per tant, un estímul fiscal sense més sembla inassumible per a la majoria de països. La política monetària ha esgotat el seu instrument principal, el tipus d’interès, i també alguns d’alternatius, com la compra de deute públic.

Davant d’aquestes limitacions, els economistes han començat a explorar la idea de transferir diners directament als contribuents o, com deia Milton Friedman, llençar diners des d’un helicòpter. La idea, primer un divertimento teòric, ha passat a ser seriosament considerada. Com és possible que deu anys d’imprimir diners no hagin generat inflació? Els beneficis d’aquesta política d’interessos 0 i crèdit abundant s’han concentrat en governs, empreses i classes hipotecades i no han arribat a tothom. La concentració pot explicar la paradoxa de tenir una baixíssima inflació dels preus al consum junt amb una forta inflació d’actius financers i de l’immobiliari. Les transferències directes poden superar aquest problema i reactivar la demanda interna. Perquè funcionin, Friedman ja deia que haurien de ser ràpides, no recurrents i dirigides a tothom. Altrament l’impuls a curt termini pot ser eclipsat pels efectes desincentivadors de subvencionar.

Convé no confondre les mesures de reactivació econòmica com els xecs de Trump amb les mesures d’emergència social com la renda mínima. Com possibilitar que la liquiditat arribi a tothom sabent que això ho ha de firmar el BCE i la seva facció alemanya?