El general no s’equivoca

Les justificacions del general José Manuel Santiago, cap de l’estat major de la Guàrdia Civil, encara van ser pitjors que la ficada de pota del dia anterior. I l’aplaudiment que va rebre després de la nova relliscada, una reacció més pròpia del vestidor d’un equip de futbol que la d’un comitè tècnic que gestiona la pandèmia que ens martiritza. Com a disculpa per haver dit un dia que una de les seves línies de treball és minimitzar el clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern espanyol, és a dir, perseguir la llibertat d’expressió, l’endemà, solemne, es despatxa així: “En els meus quaranta anys de professió, en la lluita contra ETA, en l’acadèmia, en les missions a l’estranger i en la lluita contra aquesta pandèmia, si alguna cosa he après és que el primer són les persones, no hi ha ideologies.” Què hi té a veure, la lluita contra ETA –quina obsessió!–, amb la gestió de la pandèmia que ens martiritza? O amb atrapar el lladregot d’un carregament de quaranta quilos de taronges i llimones? O amb les arengues casernàries del cap de l’estat major de la Defensa, el capità general Miguel Ángel Villarroya?

No cal dir que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, es van sumar a l’aplaudiment al general, que, com va transcendir després, havia enviat instruccions a les comandàncies perquè s’avaluessin campanyes de desinformació o fake news susceptibles de generar “desafecció a institucions del govern”. És a dir, perquè “avaluessin” els desafectes a l’autoritat competent. És de suposar que no era per felicitar-los.

No va ser, per tant, un lapsus del condecorat general. Va ser una confessió en tota regla que, a banda de retratar l’uniformat, és conseqüència d’haver militaritzat la gestió de la crisi, davant les pantalles i al carrer, i és perfectament coherent amb la línia traçada des del primer dia pel govern espanyol. La responsabilitat és de Pedro Sánchez i dels socis de govern que li ho toleren.