Cafè

Dia 45 (sí, sí, 45!) de confinament. 45 dies confinat i deu –deu!– sense prendre cafè. Després de tres o quatre dies de mal de cap, suposo que per l’abstinència, he aparcat els cafès. En feia tres o quatre al dia, abans. Tancat a casa, amb una Nespresso a dues passes i un munt de càpsules a l’armari, vaig multiplicar-ne el consum per dos. I algun dia, gairebé per tres. Ho he aparcat, que m’és més fàcil de dir que ho he deixat. El tabac, ja fa molts i molts anys. Els cigars, no tant; fa mesos. En conec molts que aquests dies s’han posat a fer esport, i no n’havien fet mai, i un amic m’explica que ha deixat de menjar carn i s’ha passat a les verdures i al peix, i que ja s’ha aprimat tres quilets. I jo que em pensava que del confinament en sortiríem tots més grassos i amb una hàbits més tòxics. Potser faré dieta, jo també. Em costa poc. Tan poc que, de fet, en començo una cada dilluns ;-). No ho sé, què faré. Sí que sé que el primer dia que es pugui me n’aniré a un restaurant, demanaré de tot, brindaré amb cava i xampany, faré un cafè (o dos) i fumaré un puret. O un puràs.