Xevi Xirgo
confinats
La bicicleta
DIA 46
Em vaig comprar una bicicleta de muntanya, pocs mesos enrere. Com que tinc una fasciïtis plantar confinada al peu, que no se’n va i sembla que no se’n anirà, l’especialista em va dir que si volia fer esport, que provés o la natació o la bicicleta. Vaig provar la natació, però entre que soc matusser i que em vaig adonar que a la piscina en realitat nedaves i nedaves i no anaves enlloc, vaig desistir. I vaig provar això de la bici de muntanya. M’avança tothom, però jo vaig a la meva. He dit “vaig”? Volia dir “anava”. Perquè ara la bici és al garatge, endreçada fa 46 dies. Com que el garatge és petit i feia nosa, vaig comprar uns suports per penjar-la a la paret. Ara, cada cop que la veig, em fa pensar en els trofeus aquells dels caçadors. Aquelles peces de caça que a les pel·lícules i en restaurants de muntanya tenen penjats a la paret per obra i gràcia del caçador i, és clar, del taxidermista. És com si la bici hagués anat a cal taxidermista. Com un trofeu. El caçador diu: “Mira, un dia vaig caçar aquest senglar!” Jo miro la bici i dic: “Mira, un dia hi vaig anar!” Es veu que dissabte em deixaran despenjar-la!