opinió
Sense eleccions
“O acabem aprenent d’aquest procés pandèmic o difícilment podrem aprendre res mes.” És el sentiment generalitzat de les persones que viuen amb preocupació l’actual situació. En l’únic ple presencial –vint-i-dos diputats– de divendres passat es va veure un to polític diferent. La processó va per dins, sobretot entre JxCat i ERC. En cap moment l’oposició va demanar al president Torra que convoqués eleccions i que plegués. Ningú el va escridassar. La reiteració del temps passat del “Marxi, senyor Torra” s’ha esfumat. Ara ningú vol eleccions. Tots els partits assumeixen que fins que no s’hagi aclarit la situació no hi haurà convocatòria electoral per molt que el president anunciés que ho faria després de l’aprovació del pressupost. Hi ha un clam compartit i silenciat perquè ara mateix Torra continuï al capdavant del govern català. Mai Quim Torra havia tingut –ningú l’hi ha expressat personalment– el suport que té ara mateix al capdavant de la Generalitat. Malgrat que totes les urpes estan a punt per passar-li factura més endavant.
El mateix li està passant a Pedro Sánchez al govern de l’Estat. El president Quim Torra és fruit d’unes accidentades eleccions provocades per l’article 155. En el seu període sovint no ha estat respectat per l’oposició, ni fins i tot pels seus socis, ni majoritàriament pels membres del seu grup parlamentari, que a causa del galimaties de la formació l’han qüestionat a tort i a dret. Un president sense partit polític i sense la figura d’un segon que li pugui treure les castanyes del foc quan van maldades.
Ara seria un error que Quim Torra insinués que vol convocar eleccions. Ara li demanen que hi posi la cara. Ho està fent en el moment més difícil probablement de la Generalitat de Catalunya, malgrat que la seva intenció sigui llençar el barret al foc.