Contradiccions socialistes

El ministre Salvador Illa, que ha estat alcalde de la Roca del Vallès i que encara és secretari d’organització del PSC, sap perfectament, o ho hauria de saber, que si hi ha una divisió territorial que no reflecteix la diversitat de Catalunya aquesta és, justament, la provincial. És una estructura caduca que només s’ha mantingut per interessos polítics, de tots els partits, i per la voluntat de l’Estat de no cedir en aquest camp tan clau. L’Estatut aprovat l’any 2005 preveia la reorganització territorial de Catalunya en vegueries i consolidava l’actual divisió comarcal. Però el socialista Guerra i el PSOE hi van passar el ribot al Congrés i tot plegat va anar avall.

Tot i això, no deixa de ser curiós observar com està organitzat territorialment el PSC, amb un total de setze federacions, només dues de les quals, les de les comarques de Lleida i Girona, lliguen amb la divisió provincial. La resta responen a criteris ben lògics. Així, hi ha federacions d’àmbit ben petit però amb molta població, com les de Barcelona i l’Hospitalet; d’altres de comarcals, com les del Maresme o Osona, i d’altres que agrupen comarques, com la de les Terres de l’Ebre o la del Bages, Berguedà i Solsonès.

El mateix PSC, doncs, sembla creure en una Catalunya organitzada diferent que per les anacròniques províncies. Una bona divisió territorial, doncs, tot i que hi trobem a faltar una federació per al Pirineu. I una organització, també, que la Generalitat ha mantingut –amb semblances, i fins i tot quan manaven els socialistes– pel que fa a les àrees d’emergències o les de salut. Res a veure, doncs, amb les províncies i sí amb la racionalitat.

Illa, però, aquests dies s’ha cregut el càrrec plenipotenciari de gran ministre de la sanitat de tots els espanyols i, a redós de Sánchez, no mou ni un dit per aplicar aquesta racionalitat –en la qual en teoria també hi creu– en la sortida de la pandèmia.

Tots tenim contradiccions, però les del socialisme català són aquests dies de l’alçada d’un campanar. Defensant la unitat d’Espanya i allò d’“Aquest virus el guanyarem units”, són capaços de mantenir que cal la mateixa política per superar la pandèmia a Castellar de n’Hug que a Barcelona. I així ens va a tots plegats.