L’U de Maig i la sagnia laboral
L’habitual càrrega reivindicativa del Primer de Maig adquireix aquest any tot el seu significat en l’entorn econòmic i social més advers dels darrers deu anys. Veníem d’un escenari previ on les centrals sindicals acaronaven la derogació de la reforma laboral que tantes renúncies ha provocat als drets dels treballadors, i per culpa de la pandèmia de la Covid-19 hem caigut de sobte en un pou d’on només podrem sortir a través del rescat laboral. Les dades de la darrera enquesta de població activa (EPA) corresponents al primer trimestre de l’any són demolidores, i representen tan sols la punta d’un iceberg que amenaça de fer-nos recular a les quotes més altes de desocupació patides durant la crisi del 2008.
La sagnia de llocs de treball torna a ser la prioritat dels agents socials quan encara no ens havíem refet del tot de les conseqüències de l’anterior sotragada. La diferència, i per tant l’esperança, és que ara les diferents administracions, tant a escala estatal com a escala europea, s’han compromès a no abandonar els afectats. Les darreres setmanes, però, han resultat decebedores, amb seriosos problemes a l’hora de pactar una resposta eficaç en l’àmbit europeu i amb retards lamentables en el pagament de les primeres ajudes i l’ajornament dels implacables impostos que asfixien els treballadors inactius. Per això és imprescindible que el pla de xoc consideri igualment prioritari reflotar els expedients de regulació temporal per evitar que a curt termini esdevinguin una font de més aturats. Aquest és el desafiament que enguany impregna la celebració del Dia del Treball, la necessitat d’ajuntar empresaris, empleats, centrals sindicals i governs en l’objectiu de sortir novament del pou.