Docència tutorial

Des del tancament dels centres docents el passat mes de març, l’escola, tal com la concebíem tradicionalment, ha hagut de fer front a una situació per a la qual ningú l’havia preparada. Resulta lògic que la resposta en aquest període hagi estat molt desigual segons les etapes educatives, tipus de centres i d’equips docents, diferents contexts d’alumnes i famílies, etc. Després d’aquesta experiència l’escola ja no tornarà a ser la mateixa. Sorgiran nous valors socials que ens faran interrogar, a tots plegats, sobre el sentit profund del tipus de vida en què estàvem immersos. I entre aquests interrogants també ens preguntarem sobre el sentit últim i més important de l’educació escolar. Què volem què aprenguin els infants i joves durant tots els anys escolars? Per fer què i per ser què o qui?

L’excepcionalitat de la situació obliga els docents a esclarir què és allò prioritari de la seva tasca: la docència de les matèries en què són especialistes o l’atenció educativa integral dels alumnes exercint la tutoria? En aquesta crisi el món sanitari ens està oferint la resposta. El personal sanitari ha deixat de banda les seves especialitats per fer front, tots i totes, a les tasques d’emergència bàsiques davant la pandèmia. Ja no són només “especialistes de” sinó principalment sanitaris que fan front a la cura de les necessitats dels pacients. Els professionals educatius també hauríem de fer el mateix. Ara, el primer és atendre les necessitats educatives (d’atenció personal i emocional, de necessitats d’aprenentatge, de recursos materials, tecnològics, etc.), i això, a escoles i instituts, es fa exercint la funció docent tutorial i orientadora.

Proposem que per al curs vinent, davant diferents escenaris possibles amb o sense confinament, els centres prioritzin els alumnes al currículum en la seva organització horària, d’espais i d’encàrrecs docents. Cada mestre o professor haurà de tenir cura com a tutor d’un sol grup reduït d’alumnes (per exemple: 12 a primària i15 a secundària) i exercir la totalitat del seu temps docent només en aquest grup. Això permetrà fer un seguiment aprofundit de les necessitats de l’alumnat, les seves famílies, i alhora possibilitarà als centres distribuir els grups d’alumnes en espais que compleixin el distanciament social. Amb franges horàries específiques i/o torns complementaris, les activitats curriculars, que com a especialistes prepararien els docents, serien gestionades a l’aula pels tutors que podrien adequar les propostes i materials a cada alumne en funció de les seves necessitats i amb l’ajut dels recursos tecnològics que ja hem assajat. Cal planificar-ho pel curs vinent. És hora de prendre decisions valentes pensant en el benefici de l’alumnat, raó de ser de la professió docent.