Canviem cotxes per ocells

Un dia més de confinament. Les emocions comencen a aflorar..., neguit, incertesa de com anirà el desconfinament, enuig dels que se senten oblidats, esperança perquè ja falta menys... Però, potser, l’únic bo que jo en trec d’aquest malson és recuperar el so dels ocells a la gran ciutat. Et desperten, t’acompanyen..., sembla que et busquin. Una cançó que em recorda el meu poble natal, que m’aconsegueix relaxar i tranquil·litzar quan ho necessito, quan ja m’he cansat de llegir, de mirar sèries a Netflix, de fer pastissos, de mirar tutorials de la Patri Jordan, d’enviar whatsapps i de fer videotrucades. M’agradaria que el meu carrer, la rambla Xavier Cugat i tots els de Girona poguessin conservar aquest adagio que omple l’atmosfera, que porta la calma.

Quan la nostra vida es normalitzi: senyors, vull més ocells i menys cotxes.